Edat contemporània 3 d’agost

1795. A conseqüència de la firma de la pau de Basilea, finalitza l’edició a Girona, del periòdic bisetmanal en castellà Correo de Gerona. Havia publicat interessants articles dedicats a la instrucció militar, a les incidències de la Guerra Gran i als problemes morals, lingüístics (contra els gal·licismes), filosòfics i polítics.

1823. Neix a Madrid el compositor i historiador Francisco Asenjo Barbieri. (=> 17.2.1894)

1823. El diputat cubà Félix Francisco José María de la Concepción Varela y Morales, Padre Varela (l’Havana 20.11.1788 – Saint Augustine, Florida 25.2.1853), sacerdot filòsof i literat, defensa a les Corts Espanyoles el reconeixement de la independència dels pobles americans.

1824. El coronel Francisco Valdés, al capdavant d’una partida de refugiats a Gibraltar, s’apodera de Tarifa (Cadis), tot cridant ¡Viva la Constitución del 1812!. És una espurna més de la rebel·lió generalitzada amb motiu del retorn de l’absolutisme del rei Ferran VII.

1850. Mor al monestir d’Herbón (la Corunya) el prelat, escriptor i apologista Manuel José Anguita Téllez, Rafael Vélez. (n. 15.10.1777)

1857. L’eclesiàstic Manuel Joaquín Tarancón y Morón, bisbe de Còrdova, és nomenat arquebisbe de Sevilla.

1859. Mor a Barcelona l’escriptor i historiador Ferran Patxot i Ferrer. (n. 24.9.1812)

1866. Es crea la Gran Creu del Mèrit Militar.

1870. Neix a València el futur pintor Josep Mongrell i Torrent. (=> 5.11.1937)

1885. Mor a Madrid l’escriptor i polític republicà Roque Barcia Martí (n. 23.4.1823), autor del primer Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana.

1893. Neix a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) el físic Josep Baltà i Elias. (=> 1.1.1973)

1900. Una explosió a bord del vaixell Infanta Isabel, ancorat en un dels molls del port de Sant Sebastià (Guipúscoa), causa la mort de diverses persones i bastants ferits.

2018-02-11T00:56:59+00:00